.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
sábado, 17 de enero de 2009
INTODUCCIÓ
En aquest treball, s’investiga l’origen del Port de Sagunt i el seu desenvolupament des del 1900 fins el nostres dies.
Donarem un recorregut pel seu patrimoni analitzant l’estat actual del edificis que encara conservem.
Parlarem de la pol·lució que es produí durant el període actiu de la siderúrgia i també de la que tenim hui dia.
PD:és un poc curta, pense que quan ja haja acabat el treball podré completarla millor.
Donarem un recorregut pel seu patrimoni analitzant l’estat actual del edificis que encara conservem.
Parlarem de la pol·lució que es produí durant el període actiu de la siderúrgia i també de la que tenim hui dia.
PD:és un poc curta, pense que quan ja haja acabat el treball podré completarla millor.
domingo, 11 de enero de 2009
POL·LUCIÓ AL PORT DE SAGUNT: EL GRAU VELL
El Grau Vell es tracta d’un territori costaner pertanyent a Sagunt que es troba a l’altra banda del port pesquer.
Si una cosa crida l’atenció al visitant la primera vegada que arriba a aquesta platja, és la seua arena negra amb aspecte volcànic. Certament no és lava el que es troba ací. Aquest material, en realitat són residus de l’antiga siderúrgia que durant anys ha estat avocant escòria a la costa, donant-li aquest aspecte.
Actualment la platja del Port té unes condicions òptimes per al bany i al mateix temps és la font principal d’atracció turística de Sagunt. La platja del Grau Vell podria ser igualment aprofitada, però, el bany es pràcticament impossible i l’única activitat que es du a terme és la pesca, i tot i així no és gens productiva, ja que durant els anys d’activitat de la siderúrgia s’ha contaminat tota la costa i, a més hui dia encara es continua tirant els residus de les fàbriques mitjançant canals que arriben a la mar.
La platja
Si una cosa crida l’atenció al visitant la primera vegada que arriba a aquesta platja, és la seua arena negra amb aspecte volcànic. Certament no és lava el que es troba ací. Aquest material, en realitat són residus de l’antiga siderúrgia que durant anys ha estat avocant escòria a la costa, donant-li aquest aspecte.
Actualment la platja del Port té unes condicions òptimes per al bany i al mateix temps és la font principal d’atracció turística de Sagunt. La platja del Grau Vell podria ser igualment aprofitada, però, el bany es pràcticament impossible i l’única activitat que es du a terme és la pesca, i tot i així no és gens productiva, ja que durant els anys d’activitat de la siderúrgia s’ha contaminat tota la costa i, a més hui dia encara es continua tirant els residus de les fàbriques mitjançant canals que arriben a la mar.
La platja
L'arena negra
Sediments
Sediments
Canal d'expulsió de residus de les fàbriques
miércoles, 7 de enero de 2009
Respostes a les teues demandes:
Hola Guada:
Després de llegir-me tota la teua feina assenyalar el següent:
Després de llegir-me tota la teua feina assenyalar el següent:
- Respecte a la cronologia que es un factor bàssic pel teu treball: Em sembla encertat que facis servir la primera que vas penjar al blog, només cal que deixis l'últim periode obert fins als nostres dies.
- Del comentari a la gràfica de població: tingues en compte que el creixement total respecte al Cam de Morvedre està molt lligat amb el creixement del Port de S. , que a la vegada s'ha de relacionar amb la immigració conseqüència de la creiexnt demanda de mà d'obra de la siderúrgica. Pel que es refereix al últim periode, la població ha fugit del Morvedre rural cap a les zones urbanes, sigui a València, a la resta de l'estat, sigui al mateix Sagunt, tenir een compte això aclareix el menor creixement de la població al Camp de M. mentre que a les zones urbanes de Sagunt i Port son superiors.
- Respecte a la fitxa sobre immigració: no oblides mai senyalar la font bibliogràfica tal i com has fet a la resta.
- Dubtes? Clar, es molt normal que tinguis dubtes fent un treball. Tranquila!!! Caldría que fesis un projecte d'índex del treball, te'n recordes que ja varem parlar? Nomès es tracta d'intentar fer una estructura de la teua feina, així et serà més fàcil saber qué has de treballar. Recorda que el teu treball tracta de Sagunt al segle XX, i que dintre d'aquest tema posaries en relleu els aspectes constructius (alts forns, magatzens, despatxos, vivendes, església, escoles...)
- Per fi has aconseguit solventar els problemes per penjar les fotos, que par cert, són molt bones.
- Ànims, que el teu treball va bé, totr i que encara quedi molta feina.
domingo, 4 de enero de 2009
.JPG)
sábado, 3 de enero de 2009
FICHA D'INFORMACIÓ: ELS ORÍGENS DEL PORT
ORTIZ, Antonio; PRATS, José María; 1900-1932. ELS ORÍGENS DEL PORT
El Puerto: crónica de un siglo, Martínez
Impresores .S.L, Sagunt 2002, p.42-43.
La historia del Port comença el 7 d’agost de 1900. En aquesta data, Sir Ramón de Sota Llano i el seu soci Eduardo Aznar de la Sota decideixen en “Ojos Negros” (Terol) el arrendament de les mines de Serra Menera amb el seu propietari, Cosme Echevarrieta, per explotar les seues reserves de mineral de ferro.
Per a portar a terme aquesta empresa, Sota funda una societat per accions de la que ell i Eduardo Aznar, el seu cosí, són els gerents: la Companyia Minera de Serra Menera (CMSM).
La finalitat del seu projecte era transportar per ferrocarril el mineral de ferro fins el port marítim més pròxim del litoral mediterrani. Després de molts estudis, el 16 de març de 1901, Sota pren dos decisions molt importants: construir un ferrocarril de “Ojos Negros” i un moll en un lloc despoblat de la costa saguntina i, allí mateix, per assegurar la rendibilitat de la CMSM, instal·lar una siderúrgia, la Companyia Siderúrgica del Mediterráneo (CSM). D’aquesta manera i, tal vegada, sin imaginar-ho, Ramón de la Sota es converteix en el fundador de una nova ciutat, que s’acabaria anomenant Port de Sagunt.
El Puerto: crónica de un siglo, Martínez
Impresores .S.L, Sagunt 2002, p.42-43.
La historia del Port comença el 7 d’agost de 1900. En aquesta data, Sir Ramón de Sota Llano i el seu soci Eduardo Aznar de la Sota decideixen en “Ojos Negros” (Terol) el arrendament de les mines de Serra Menera amb el seu propietari, Cosme Echevarrieta, per explotar les seues reserves de mineral de ferro.
Per a portar a terme aquesta empresa, Sota funda una societat per accions de la que ell i Eduardo Aznar, el seu cosí, són els gerents: la Companyia Minera de Serra Menera (CMSM).
La finalitat del seu projecte era transportar per ferrocarril el mineral de ferro fins el port marítim més pròxim del litoral mediterrani. Després de molts estudis, el 16 de març de 1901, Sota pren dos decisions molt importants: construir un ferrocarril de “Ojos Negros” i un moll en un lloc despoblat de la costa saguntina i, allí mateix, per assegurar la rendibilitat de la CMSM, instal·lar una siderúrgia, la Companyia Siderúrgica del Mediterráneo (CSM). D’aquesta manera i, tal vegada, sin imaginar-ho, Ramón de la Sota es converteix en el fundador de una nova ciutat, que s’acabaria anomenant Port de Sagunt.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
