El poso de la reconversión

Estic treballant el periode de tancament de la siderúrgia i he trobat uns articles que podia fer servir per explicar aquest fet, ¿que et sembla?:


EL PAÍS
El poso de la reconversión
El cierre de Altos Hornos hace ocho años ha cambiado el paisaje físico y humano de Sagunto
JOAQUÍN FERRANDIS - Valencia - 24/03/1992

Forma parte de la historia de Sagunto y ni siquiera han pasado ocho años. La reconversión industrial de los Altos Hornos del Mediterráneo, que se inició en 1983 y se cerró oficialmente dos años después, ha cambiado el paisaje de cemento y hábitos sociales del puerto de Sagunto. El alcalde de esta localidad valenciana habla ahora de "arqueología industrial" para referirse a los restos de la planta siderúrgica, mientras estudia la posibilidad de transformar el último de los altos hornos que queda en pie en un monumento y el único edificio centenario de la empresa no demolido en un museo.
Los empresarios hablan de "polo de desarrollo" para referirse a la actividad económica de la localidad. Los cortes de carretera, los heridos de bala, la salida a tiros de un mitin del presidente de la Generalitat valenciana entre las iras de un pueblo, o las multituffinarias manifestaciones están ya enterradas en las hemerotecas. La reconversión industrial de Sagunto afectó especialmente al puerto de esta-localidad valenciana, separado seis kilómetros del casco urbano y con una población de 35.000 habitantes de los 55.000 que tiene en total el municipio. El presidente de Altos Hornos del Mediterráneo (AHM) en febrero de 1983, José María de Lucía, afirmaba: "Ya está bien de dar morfina a un enfermo. Hay que practicar la eutanasia". La eutanasia supuso el cierre del alto horno número dos y el despido de 2.000 obreros de los cerca de 4.300 que llegó a tener AHM. El puerto de Sagunto, núcleo urbano entramado simbióticamente con AHM, quedaba condenado por la exclusión del plan de reconversión siderúrgica aprobado por el Consejo de Ministros el 6 de julio de 1983, que autorizaba una inversión de 575.000 millones de pesetas en tres años para salvar las acerías de Asturias y el País Vasco.
Hombres como Carlos Solchaga, entonces ministro de Industria, óscar Fanjul, secretario del mismo ministerio, o Julián García Valverde, vicepresidente del INI, tenían hace ocho años en Sagunto una popularidad desconocida para el resto de españoles.
Polo de desarrollo
"La reconversión de Sagunto salió bien por el interés que puso la Generalitat ante la apatía del Gobierno", afirman fuentes de la Administración valenciana. Sin embargo, el ex gerente de la Comisión para la Promoción Económica de Sagunto, Miguel Doménech, señala que "el decreto de Zona de preferente localización industrial, vigente entre 1983 y 1985, tenía que haberse ampliado para consolidar el relanzamiento económico de la comarca", aunque indica que "la situación de Sagunto y la sinergia creada por las primeras inversiones realizadas han convertido el municipio saguntino en uno de los principales polos de desarrollo del Mediterráneo".
Los efectos de la reconversión industrial de Altos Hornos del Mediterráneo se paliaron mediante la creación de un fondo de promoción de empleo -diseñado para garantizar el poder adquisitivo de los trabajadores despedidos y aminorar las repercusiones en la actividad comercial y económica del municipio- y la constitución de una comisión paritaria -formada por la Administración central y autonómica- para captar nuevas inversiones. La empresa AHM, que marcaba a toque de sirena el ritino de cualquier actividad que se realizase en el puerto de Sagunto, creó también un órgano de idénticas características denominado Nuevas actividades.
Los proyectos que se acogieron al decreto de zona de preferente industrialización -que permitía una subvención directa de hasta el 30%, ayudas de la Generalitat y exenciones fiscalesse empezaron a materializar a partir de 1986. En total los expedientes admitidos fueron 33, que representaron una inversión directa entre 1986 y 1989 de 25.871 millones de pesetas, incluyendo los 4.416 millones aportados por el Gobierno mediante subvenciones directas.
Infraestructuras
A estas ayudas hay que añadir las obras de infraestructura, que mejoraron los accesos del puerto de Sagunto con la autopista A-7 -entre Barcelona y Valencia-, con los enlaces de ferrocarril y con la carretera a Zaragoza y Madrid. En 1990 distintas empresas invirtieron un total de 1.292 millones de pesetas, de los que la Administración aportó mediante subvenciones directas 270 millones. La reindustrialización creó aproximadamente cerca de 1.250 empleos directos.
Los 2.000 trabajadores excedentes de AHM, ahora reconvertida en Siderúrgicas del Mediterráneo (Sidrned), accedieron a la jubilación anticipada en más de un 50%, mientras que más de 700 se beneficiaron del fondo de promoción de empleo. Aproximadamente la mitad de estos 700 terminaron recolocados en Sidined tras las ampliaciones realizadas tras la reconversión, mientras que el resto accedió a nuevos empleos. Sin embargo, algunos de los antiguos trabajadores de Altos Hornos recolocados en nuevas empresas volvieron al paro tras quebrar o cesar en su actividad. La tasa de paro del municipio es hoy del 14%, tres puntos menos que la media de la Comunidad Valenciana, aunque una parte importante de los desempleados se registra en el sector agrícola, al que se dedican esencialmente los habitantes del viejo Sagunto, según datos del Inem.

També tinc un altre article que anuncia el tancament de la siderúrgia, pero no a l'ordinador, així que te l'ensenyaré a l'institut.

VIDEO GERÈNCIA

Joan Pere, ací tens la direcció de la web on es troba el video:

http://fontorres.blogspot.com/2008/02/injerencias-por-una-gerencia-pblica.html

DUDES:

Joan Pere, durant les falles, he estant organitzant i redactant de cara al treball definitiu, i també buscant aquelles coses que hem faltaven. Tinc una duda:
El mapa que vaig fer de l'evolució de la població del port de sagunt (1907-1995), el fique en l'etapa que el correspon? o bé al final de les cinc etapes?

PD: El primer dia de classe duré en un llapis tot el que he fet.

PATRIMONI INDUSTRIAL: LA GERÈNCIA

LA OTRA BEGONYA

La situació que ocupa l'esglèsia, el seu voltant i el fet de poseir una única torre disposada sobre el centre de la façana fixen la imatge de semblança entre els dos temples i afirma la font d'inspiració dels alrquetectes a l'hora de contruir l'església de Begoya que tenim al Port.

Per altra banda, també hi trovem diferències, ja que la nau del santuari bilbaí, és d'estil gòtic, metres que la del temple saguntí és neoclàssica. També es pot apreciar la gran diferència entre les dues entrades, la bilbaina amb una arc que abarca mitja façana, i la saguntina amb un de tamany molt més reduit. Les altures també són diferents, el que dóna una sensació més vertical a la bilbaina.

L'ESGLÉSIA DE BEGONYA

El temple és d'estil neobarroc. Dominen los formes verticals sobre les orizontals. És abundant la decoració, sobretot a la part central de la façana. L'entrada té un arc de mig punt. Hi tovem un òcul ovalat just d'amunt d'ella. Les columnes són d'estil jònic.
La part central de la façana acava en dos torres xicotetes cupulades, entre les quals s'alça la torre-campanari, que es compón de un cos de campanes i cúpula. A aquesta part superior, hi ha un balcó. Damunt de la cúpula, està la llinterna decorativa.
L'interior del temple és d'estil neorrenacentista, es divideix en tres naus longitudinals separades entre si per columnes toscanes que subjecten arcs de mig punt. La il·luminació és escasa i s'aconsegeix mitjançant els óculs que hi ha als laterals.

CATÀLEG GENERAL DE LA CIA

COS-GAYÓN DOMÍNGUEZ, Fernando;"Imagen de la siderúrgica local a través de sus publicaciones", Braçal, 2002,Centre d'estudis del Camp de Morvedre, p.85.

Al Catàleg General de la CIA, descriu de forma general la Fábrica de Sagunt. El catàleg s'edita en l'Exposició Internacional de Barcelona en 1929, i a través d'ell, s'ha pogut conèixer tant les dimensions de la Fàbrica Siderúrgica, com les seues instal·lacions en aquella data, i que al catàleg es cita així:

"Consisten en una Sociedad de auxilios mutuos con secciones de enfermedad y defunción, hospital con 30 camas, Cooperativa de consumo, una escuela graduada y otra de Artes y oficios; la Iglesia, un Barrio de chalets para Ingenieros y altos empleados, otro muy importante de casas para obreros, etc."

LA GERÈNCIA PÚBLICA

INTODUCCIÓ

En aquest treball, s’investiga l’origen del Port de Sagunt i el seu desenvolupament des del 1900 fins el nostres dies.
Donarem un recorregut pel seu patrimoni analitzant l’estat actual del edificis que encara conservem.
Parlarem de la pol·lució que es produí durant el període actiu de la siderúrgia i també de la que tenim hui dia.


PD:és un poc curta, pense que quan ja haja acabat el treball podré completarla millor.

POL·LUCIÓ AL PORT DE SAGUNT: EL GRAU VELL

El Grau Vell es tracta d’un territori costaner pertanyent a Sagunt que es troba a l’altra banda del port pesquer.
Si una cosa crida l’atenció al visitant la primera vegada que arriba a aquesta platja, és la seua arena negra amb aspecte volcànic. Certament no és lava el que es troba ací. Aquest material, en realitat són residus de l’antiga siderúrgia que durant anys ha estat avocant escòria a la costa, donant-li aquest aspecte.
Actualment la platja del Port té unes condicions òptimes per al bany i al mateix temps és la font principal d’atracció turística de Sagunt. La platja del Grau Vell podria ser igualment aprofitada, però, el bany es pràcticament impossible i l’única activitat que es du a terme és la pesca, i tot i així no és gens productiva, ja que durant els anys d’activitat de la siderúrgia s’ha contaminat tota la costa i, a més hui dia encara es continua tirant els residus de les fàbriques mitjançant canals que arriben a la mar.




La platja

L'arena negra

Sediments

Sediments

Canal d'expulsió de residus de les fàbriques

Respostes a les teues demandes:

Hola Guada:
Després de llegir-me tota la teua feina assenyalar el següent:

• Respecte a la cronologia que es un factor bàssic pel teu treball: Em sembla encertat que facis servir la primera que vas penjar al blog, només cal que deixis l'últim periode obert fins als nostres dies.
• Del comentari a la gràfica de població: tingues en compte que el creixement total respecte al Cam de Morvedre està molt lligat amb el creixement del Port de S. , que a la vegada s'ha de relacionar amb la immigració conseqüència de la creiexnt demanda de mà d'obra de la siderúrgica. Pel que es refereix al últim periode, la població ha fugit del Morvedre rural cap a les zones urbanes, sigui a València, a la resta de l'estat, sigui al mateix Sagunt, tenir een compte això aclareix el menor creixement de la població al Camp de M. mentre que a les zones urbanes de Sagunt i Port son superiors.
• Respecte a la fitxa sobre immigració: no oblides mai senyalar la font bibliogràfica tal i com has fet a la resta.
• Dubtes? Clar, es molt normal que tinguis dubtes fent un treball. Tranquila!!! Caldría que fesis un projecte d'índex del treball, te'n recordes que ja varem parlar? Nomès es tracta d'intentar fer una estructura de la teua feina, així et serà més fàcil saber qué has de treballar. Recorda que el teu treball tracta de Sagunt al segle XX, i que dintre d'aquest tema posaries en relleu els aspectes constructius (alts forns, magatzens, despatxos, vivendes, església, escoles...)
• Per fi has aconseguit solventar els problemes per penjar les fotos, que par cert, són molt bones.
• Ànims, que el teu treball va bé, totr i que encara quedi molta feina.

EL NOSTRE PATRIMONI

ENTRADA GERENCIA

EL ECONOMATO

ESGLÈSIA DE BEGONYA

ALT FORN

FICHA D'INFORMACIÓ: ELS ORÍGENS DEL PORT

ORTIZ, Antonio; PRATS, José María; 1900-1932. ELS ORÍGENS DEL PORT
El Puerto: crónica de un siglo, Martínez
Impresores .S.L, Sagunt 2002, p.42-43.

La historia del Port comença el 7 d’agost de 1900. En aquesta data, Sir Ramón de Sota Llano i el seu soci Eduardo Aznar de la Sota decideixen en “Ojos Negros” (Terol) el arrendament de les mines de Serra Menera amb el seu propietari, Cosme Echevarrieta, per explotar les seues reserves de mineral de ferro.
Per a portar a terme aquesta empresa, Sota funda una societat per accions de la que ell i Eduardo Aznar, el seu cosí, són els gerents: la Companyia Minera de Serra Menera (CMSM).
La finalitat del seu projecte era transportar per ferrocarril el mineral de ferro fins el port marítim més pròxim del litoral mediterrani. Després de molts estudis, el 16 de març de 1901, Sota pren dos decisions molt importants: construir un ferrocarril de “Ojos Negros” i un moll en un lloc despoblat de la costa saguntina i, allí mateix, per assegurar la rendibilitat de la CMSM, instal·lar una siderúrgia, la Companyia Siderúrgica del Mediterráneo (CSM). D’aquesta manera i, tal vegada, sin imaginar-ho, Ramón de la Sota es converteix en el fundador de una nova ciutat, que s’acabaria anomenant Port de Sagunt.